13 maig Abdominals hipopressius i evidència científica

El meu treball està basat en l’osteopatia i la fisioteràpia, però m’ajudo molt de l’activitat física per millorar els pacients. FA poc més de 5 anys que vam iniciar l’aventura de Clínica FIO2 i des del primer moment vam apostar pels abdominals hipopressius. En aquell moment no se’n veien gaire a Barcelona i eren inexistents a L’Hospitalet de Llobregat. Tot i que és la Mireia qui s’encarrega d’aquest àrea al centre, jo m’aprofito molt d’ella i les seves classes per millorar els meus pacients. Dic meus perquè en un primer moment arriben a mi, però el treball conjunt crec que ens ha donat molt d’èxit.

Més d’un cop m’haureu escoltat dir que l’exercici és la pastilla de la salut. Això ho acostumo a dir quan em pregunteu si és convenient que feu exercici o quan em pregunteu cada quan heu de venir a la consulta d’osteopatia. A la segona pregunta, cada quan heu de venir a la consulta d’osteopatia, sempre responc que depèn. I com que depèn de varis factors dedicaré una entrada a part ja que sinó s’allargaria molt. A la primera pregunta sempre responc: Sempre! És la pastilla de la salut!

La següent pregunta que normalment em feu és quin exercici em va millor. El més important és la continuitat així que ha de ser una cosa que us agradi i us motivi per mantenir-la en el temps, excepte si parlem de situacions concretes que fa falta un exercici orientat. És per això que primer fem classes reduïdes perquè siguin molt orientades a la persona i segona que siguin molt dinàmiques i en un ambient molt distés per conseguir la continuitat necessària. Així que un cop aconseguit, avui parlarem de perquè vam fer una aposta tant clara per les hipopressives. Quins beneficis extreiem, quan està indicat i també serem crítics amb elles.

Quan està indicat i quins beneficis extreiem?

Poques vegades no està indicat. Des de Clínica FIO2 orientem el treball abdominal hipopressiu a recuperar el sòl pèlvic (postpart, incontinències urinàries, intervencions quirúrgiques, ptosis viscerals), recuperar la faixa abdominal i tractar el dolor lumbar millorant la biomecànica de la zona. Això ho fem entenent que necessita cadascú dels nostres pacients i adaptant l’exercici als casos concrets.

Però existeixen molts altres casos on aquest treball és molt interessant. Jo el recomano molt als corredos i esportistes que fan esport d’impacte vertical, és ha dir, que recepcionen continuament contra el terra. En aquestes circumstàncies el sòl pèlvic pateix el pes de la resta de vísceres. Llavors és fàcil trobar-se ptosis viscerals (descens de les vísceres), musculatura hipertònica del sòl pelvic (que pot acabar afectant a la funció d’esfínters, a les relacions sexuals o inclús a la mobilitat de les caderes).

Una altre millora que s’observa és l’edema de les cames, al millorar les pressions abdominals i toràciques facilita el retorn de líquid disminuint la pesadesa de les extremitats inferiors.

Però no cal que existeixi cap patologia per treure profit dels abdominals hipopressius. Els hipopressius tenen beneficis que repercuteixin en la millora de la salud de les persones en general i dels esportistes en particular. Per exemple es apnees respiratòries que s’utilitzen per realitzar les abdominals hipopressives augmenten els glòbuls vermells en sang i per tant incrementen la quantitat d’oxigen que transporta la sang. Qui es dediqui a fer esport amb un pulsòmetre potser se li estaràn obrint els ulls perquè això vol dir menys pulsacions per minut i menys fatiga.

També s’ha observat com el treball amb abdominals hipopressius millora la qualitat de vida i la funció respiratòria en persones que pateixen patologies respiratòries com l’asma o MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica). El treball que s’exerceix en la caixa toràcica i el patró ventilatori és notable.

Siguem crítics, que diu l’evidència científica?

Arriba el moment de ser crítics a parts iguals. La millor manera de ser objectiu per poder ser crític és veure que opina la evidència científica sobre eficàcia de les abdominals hipopressives. Observem que diu la literatura recent.

A l’article de Juez et al. (2019) van comparar com ascendia el sòl pèlvic en realitzar abdominals hipopressius en comparació amb exercicis de potenciació exclusius del sòl pèlvic. Van observar com l’ascens era major utilitzant els abdominals hipopressius. En l’estudi de Resende et al. (2019)  valoren la millora del prolapse dels òrgans pèlvics, la simptomatologia i la qualitat de vida. S’evidencia com els tres factors milloren amb el treball hipopressiu.

Una de les millores que històricament s’ha qüestionat amb els hipopressius és la millora de  la musculatura profunda de la columna que controla i estabilitza el moviment lumbar i per tant la millora del mal d’esquena. Que diu l’evidència científica d’això? En l’article de Bellido-Fernandez et al. (2018) van comparar en pacients amb dolor lumbar, el tractament individual i l’us d’abdominals hipopressius. Van observar com tots dos grups milloraven tant la simptomatologia com la funció. Però el que es va evidenciar és que un tractament combinat d’exercicis hipopressius amb tractament individual la millora era molt superior. Pel que no hi ha discussió en aquest sentit.

Per acabar i no allargar-nos molt, sempre discutim amb la Mireia per on comencem a tractar en disfuncions de sòl pèlvic o durant el postpart. Exercici o teràpia manual/instrumental? Aquí hi ha dos escoles, una diu que primer treball de la pelvis amb teràpia manual i després exercici per mantenir-ho i hi ha que defensa el contrari. Però que diu un cop més l’evidència científica? Us proposo l’article de Dierick et al. (2018)4 on comparen la millora de la funció de dos músculs del sòl pèlvic en dos grups diferents. Un grup va realitzar abdominals hipopressius i l’altre teràpia instrumental amb estimulació elèctrica transvaginal. Els dos grups van demostrar millora en la funció del sòl pèlvic sense evidenciar per on és millor comenár, pel que podrem seguir discutint amb la Mireia ;-).

Aviat parlarem d’una cosa tant interessant com amb quina freqüència s’ha de fer aquest treball abdominal. Fins aviat!

Ignasi Rodríguez

Osteòpata MROE 637

Fisioterapeuta Col·legiat 8.404

Coresponsable de Clínica FIO2

1. Juez L, Núñez-Córdoba JM, Couso N, Aubá M, Alcázar JL, Mínguez JÁ. Hypopressive technique versus pelvic floor muscle training for postpartum pelvic  floor rehabilitation: A prospective cohort study. Neurourol Urodyn. 2019 Sep;38(7):1924-1931. doi: 10.1002/nau.24094. Epub 2019 Jul 11. PubMed PMID: 31297874.

2. Resende APM, Bernardes BT, Stüpp L, Oliveira E, Castro RA, Girão MJBC, Sartori MGF. Pelvic floor muscle training is better than hypopressive exercises in pelvic organ prolapse treatment: An assessor-blinded randomized controlled trial. Neurourol Urodyn. 2019 Jan;38(1):171-179. doi: 10.1002/nau.23819. Epub 2018 Oct 12. PubMed PMID: 30311680.

3. Bellido-Fernández L, Jiménez-Rejano JJ, Chillón-Martínez R, Gómez-Benítez MA, De-La-Casa-Almeida M, Rebollo-Salas M. Effectiveness of Massage Therapy and Abdominal Hypopressive Gymnastics in Nonspecific Chronic Low Back Pain: A Randomized Controlled Pilot Study. Evid Based Complement Alternat Med. 2018 Feb 22;2018:3684194. doi: 10.1155/2018/3684194. eCollection 2018. Erratum in: Evid Based Complement Alternat Med. 2018 Sep 6;2018:3601984. PubMed PMID: 29681973; PubMed Central PMCID: PMC5842706.

4. Dierick F, Galtsova E, Lauer C, Buisseret F, Bouché AF, Martin L. Clinical and MRI changes of puborectalis and iliococcygeus after a short period of intensive pelvic floor muscles training with or without instrumentation : A prospective randomized controlled trial. Eur J Appl Physiol. 2018 Aug;118(8):1661-1671. doi: 10.1007/s00421-018-3899-7. Epub 2018 Jun 13. PubMed PMID: 29948199.