10 juny Postura, equilibri i moviment (Capítol 1: El sistema sensorial)

Avui us explicarem una petita part del que passa quan veniu a tractar-vos amb osteopatia o fisioteràpia en relació al mal d’esquena per una incompetència en la postura.

Primer de tot, què és la postura? Tenim un sistema visual (ulls), vestibular (orelles) i propioceptiu (informació que ens donen els músculs i articulacions entre d’altres) que creen “mapes” al cervell sobre la situació de el cos en l’espai i estan en constant comparació entre ells. La postura és la capacitat de mantenir la posició de el cos amb l’ajuda d’aquests mapes en contra de les forces externes.

Si voleu saber més sobre aquests mapes, al BLOG trobareu l’article “Un viatge pel nostre cos” on s’explica amb més profunditat el procés i la importància de construir aquests mapes en el còrtex cerebral.

El primer que hem de fer és aconseguir que aquests 3 sistemes donin una informació correcta al sistema nerviós, que aquest l’integri bé i crei una resposta idònia. Aquest procés l’iniciem quan encara no hem vist la llum dins de l’úter i arriba al seu millor rendiment entre els 10 i els 20 anys. Si prefereixes no saber quan comença el declivi, salta a el següent paràgraf. Si no t’importa afrontar la realitat et diré que això passa a partir dels 35.

Aquest aprenentatge és una qüestió d’assaig i error i de donar-li temps a el cos a què maduri. Però quina funció té exactament cadascun d’aquests 3 sistemes? T’ho expliquem de manera senzilla.

Sistema visual

Teniu en ment la postura d’un pilot de motos quan realitza una corba? Com veieu en la imatge, tot i que el cos està pràcticament paral·lel a terra, el cap busca mantenir l’horitzontalitat de la mirada.

La visió, per informar el cos de la seva situació espacial i permetre mantenir la postura, té per premissa el mantenir el paral·lelisme visual (visió paral·lela al terra).

Sistema vestibular

A la part interna de l’oïda, tenim un sistema per poder orientar la posició del cap segons la gravetat. Funciona com un nivell que informa el cervell de com d’inclinat està el cap i cap a on.  Penseu en la típica rebolcada al mar, quan t’ha arrossegat una onada i sembla que estiguessis dins de la rentadora. Amb facilitat sabem on està la superfície sense necessitat d’obrir els ulls.

A més a més té una segona funció, que és informar de la velocitat a la qual es mou el cap. Això també és molt important per ajustar els moviments cervicals i permetre que tota la funció estigui ben engranada.

La propiocepció

El tercer sistema sensorial en relació a la postura és la propiocepció. Això no és més que la informació que donen les articulacions, músculs, pell i tots els teixits del cos a qualsevol estímul. La majoria es troben a les cervicals i a les plantes dels peus, però els trobem a tot arreu. La funció d’aquest sistema és molt fàcil d’entendre si us proposo el següent.

Agafeu una poma amb la mà i tanqueu els ulls. Porteu-vos la poma a la boca i doneu-li un mos. Tot i tenir els ulls tancats, en tot moment sabeu amb quina pressió teniu agafada la poma, si el colze està estirat o bé es doblega per portar la poma a la boca. A més controleu la pressió que fan les dents sobre la poma per aconseguir arrencar un tros.

Quan un d’aquests sistemes no funciona, els altres dos són capaços de compensar i les alteracions en la postura són menors. Si fallen 2, acabaríem caient a terra ja que amb tan sols un la postura no és competent.

Però què passa quan falla un o tan sols falla una mica? Fem un altre experiment. Estant de peu, alceu una cama i manteniu-vos recolzats en un sol peu. Ara tanqueu els ulls, anem a privar el cos d’una de les 3 entrades d’informació. La cosa es complica, oi? És més difícil mantenir l’equilibri, els músculs s’han d’esforçar més per fer-ho, els altres dos sistemes sensorials s’estressen ja que han de multiplicar la seva activitat, etc.

Posem el cas que la informació de la visió, el sistema vestibular o el propioceptiu no és del tot correcte. Igual que en l’experiment anterior, tindrem modificacions en la postura, l’equilibri i el moviment. A partir d’aquí el cos intenta compensar el sistema que no funciona correctament, començarà a adaptar postures i a realitzar gestos que ens poden produir dolor muscular. A més  a més pot venir acompanyat d’altres símptomes com mal de cap, marejos i fins i tot hi ha descrites alteracions a nivell psicològic.

En el nostre dia a dia, els osteòpates i fisioterapeutes, tenim molt en compte la funció d’aquests sistemes per evidenciar si poden ser l’origen del motiu de consulta del pacient. Aquests sistemes es poden valorar per separat, i en el cas que un d’ells en sigui el responsable tenim eines per tractar-lo. De vegades ens ajudem d’altres professionals sanitaris amb els que treballem conjuntament.

És molt important que això es tingui en compte i es valori ja que mentre no es corregeixi la funció, el pacient no millorarà o si ho fa tindrà tendència a empitjorar de nou.

Per sort en la majoria de les persones aquests sistemes funcionen de manera més o menys correcte. Quan això és així, el cos utilitza gràcies a aquests sistema dues estratègies motores per mantenir la postura. D’elles en parlarem en el capítol 2 i 3 d’aquesta sèrie d’articles sobre la postura, l’equilibri i el moviment. Simplificarem dos conceptes una mica complicats com és l’ajust postural anticipat al canvi de masses i l’ajust de la contracció antagonista / agonista.

Una salutació!

Ignasi Rodríguez

Osteòpata MROE 637

Fisioterapeuta Col·legiat 8.404

Coresponsable de Clínica FIO2