28 abr. Un viatge pel nostre cos

Avui vull parlar-vos del Google Maps que portem dins. Les bases de l’osteopatia i la fisioteràpia són l’anatomia i la fisiologia. L’anatomia serien les infraestructures com les carreteres, autopistes (amb peatges per descomptat), vies secundàries, etc. En canvi la fisiologia seria com decidir segons les nostres necessitats internes per quina via circularem i de quina manera.

Cadascú és del seu pare i de la seva mare, pel que de manera genètica ja tenim tendència a tenir una anatomia i una fisiologia concreta. El que en osteopatia i fisioteràpia anomenem el terreny de la persona o terreny familiar. Als terapeutes manuals ens dóna molta informació de com és el món intern d’aquesta persona i inclòs ens avança quines patologies té tendència a patir aquesta persona. Però no som vikings i no solem tenir la idea que el destí està escrit, de manera que aquestes tendències amb bons hàbits de vida es queden en un potencial pogués haver estat.

Però centrem-nos en aquest Google Maps intern. Per què l’anomeno així? Perquè des que naixem no parem de “mapejar” el nostre cos. Tot el que capta el sistema sensorial es gravat al nostre còrtex (la capa més externa de el cervell) creant un mapa de percepcions per a les quals el nostre cervell oferirà una resposta. En el meu cas. Si estic fent la migdiada al sofà i em desperta el tacte d’una bola de pèl als peus, no m’espantaré ja que el meu cervell ha après de situacions anteriors que aquesta sensació és el meu gat. El que vull evidenciar amb això és que qualsevol estímul que percebem l’analitzem, el “mapegem” al còrtex i li donem un significat de manera que  ens ajuda a entendre el món.

El sistema sensorial es molt divers. Podem tenir informació dels 5 sentits que tots coneixem, informació de les articulacions, etc. Observem l’escriptura. Anem a desgranar aquesta acció tan automàtica. Per arribar a escriure primer hem de poder enfocar la vista, percebre el tacte del llapis, captar el moviment de les articulacions i la tensió que creen els músculs, percebre amb quina força pressiona el llapis contra el paper i amb quina rapidesa es desplaça. Segur que em deixo alguna cosa i tot i així tenim 6 informacions diferents que han de funcionar alhora. Doncs això són 6 mapes del cos funcionant alhora, integrant-se entre ells per realitzar aquesta acció. D’això en diem aprendre. Parafrasejant a una companya, “aprendre és l’art d’integrar”.

Suposem que un temps més tard volem millor la cal·ligrafia. En aquest procés que ens portarà més temps tornarem a “mapejar” modificant el mapa antic, com si actualitzéssim el firmware del nostre Garmin. Això ho fem de manera indefinida en la vida i cada vegada costa més. Primer perquè quan aprenem per primera vegada som un llenç en blanc i segon perquè conforme ens fem grans la neuroplasticitat (capacitat de el cervell per adaptar-se i canviar com a resultat de la conducta i l’experiència) és menor.

Com dèiem aquest procés és un continu viatge d’informació de la mà, viatjant pels nervis, entrant a la columna vertebral i pujant cap a cervell. I una ordre com a resposta realitzant el viatge oposat. Però i si la informació no arriba al cervell? I si no arriba correctament com si fos el joc del telèfon i s’ha distorsionat una mica? Prenent l’exemple del llapis, no cal que fallin les 6 informacions perquè es distorsioni la funció.

És habitual que ens truquin demanant una cita d’osteopatia o fisioteràpia perquè tenen dolor al braç o al coll. Quan realitzem una anamnesi (aquest és l’art d’interrogar el pacient) acabem evidenciant que a més a més t’expliquen que des fa un temps no estan tan lleugers amb les mans, són menys hàbils ajustant la pilota de pàdel a la cantonada de la pista o qualsevol altra lleugera alteracions de la moció. Això es sol deure a les distorsions de les que parlàvem al paràgraf anterior. Si la informació arriba distorsionada, la resposta que és en relació a aquesta informació distorsionada, també serà distorsionada.

I això a què es deu? Des de la osteopatia i la fisioteràpia treballem per entendre quina via està afectada, si és un problema de la pujada d’informació i/o la baixada de la resposta i solucionem el l’impediment perquè tot torni a circular amb normalitat. Hi ha molts mecanismes pels quals es pot afectar i cadascun requereix un tractament concret.

Una salutació!

Ignasi Rodríguez

Osteòpata MROE 637

Fisioterapeuta Col·legiat 8.404

Coresponsable de Clínica FIO2