Ptosis abdominal

La ptosis abdominal és un enfonsament de les vísceres abdominals (òrgans interns) per sota de la seva posició natural. Aquest descens es pot donar en un sol òrgan o be pot existir una ptosis abdominal general de tots els òrgans de la zona.

Quan els intestins estan involucrats, l’afecció es coneix com enteroptosis; quan l’estómac es troba per sota de la seva posició normal, s’utilitza el terme gastroptosis. La ptosis abdominal es pot presentar en diferents graus segons la quantitat de desplaçament de les vísceres i pot donar més o menys simptomatologia, inclús passar inadvertida.

El signe més evident visualment és un bombament de la panxa degut al recolzament i pressió internes dels òrgans que han patit aquesta ptosis abdominal. Però també pot existir en altres casos simptomatologia com pèrdua de gana, cremor d’estómac, digestions pesades, restrenyiment o diarrea, gasos abdominals, mal de cap, vertigen o la pèrdua de son.

La ptosis abdominal principalment es provocada per tres motius, la majoria de vegades han de conviure tots tres perquè aquesta aparegui:

– Pèrdua del to muscular de l’abdomen. La musculatura abdominal està formada per diverses capes de músculs en direccions diferents. Això permet que realitzi diverses funcions i entre d’altres la d’empaquetar les vísceres abdominals i mantenir-les en la seva posició. Quan els músculs abdominals que tenen aquesta funció són debils, ja sigui per una patologia o per un desús, les vísceres no tenen on recolzar-se i inicien la seva ptosis abdominal.

– Relaxació dels lligaments que subjecten les vísceres al seu lloc. Les vísceres com les articulacions estan subjectades per lligaments. Aquests lligaments tenen doble funció, per una banda faciliten la comunicació d’una víscera amb les altres i per una altre banda mantenen la víscera al seu lloc. En ocasions aquests lligaments comencen a perdre la capacitat de mantenir la víscera al seu lloc apareixen la ptosi abdominal.

– Pèrdua de la imantació del diafragma. El diafragma és el principal múscul respiratori, però a més a més separa la cavitat toràcica i la abdominal estan en íntim contacte amb les vísceres. Aquest contacte provoca un efecte de succió, com si fos un imant, en contra de la gravetat que evita la ptosis abdominal. Quan aquest efecte d’imantació es perd s’inicia la caiguda de les vísceres abdominals.

Fent una anamnesis i exploració, es diagnostica el motiu pel qual s’està patint la ptosis i es proposa el tractament idoni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *