Disfunció sexual

La disfunció sexual pot afectar tant a dones com a homes. Ambdós poden experimentar dolor o molèsties durant les relacions sexuals, o patir altres disfuncions sexuals com la disfunció erèctil o l’anorgasmia. Hi ha diversos factors que contribueixen a la disfunció sexual com la debilitat muscular del sòl pelvic, la neuràlgia pudenda, lesions a la pell, disminució del flux sanguini, disfuncions esquelètiques (lumbars, pelvis, sacre o còccix) o haver tingut relacions sexuals traumàtiques amb anterioritat, entre d’altres.

La fisioteràpia pot tractar la disfunció sexual a través de la reeducació muscular del sòl pèlvic, l’alliberament dels nervis involucrats, les mobilitzacions articulars i millorant el flux sanguini a la zona. Més enllà de la fisioteràpia, creiem en el tractament multidisciplinari en la disfunció sexual i derivem els nostres pacients a altres especialistes en cas de necessitat.

A continuació presentem algunes situacions clíniques comunes en la disfunció sexual:

Disparèunia

La disparèunia és el terme utilitzat per descriure el dolor abans , durant o després del coit vaginal. Aquest dolor pot ser superficial o profund. El dolor superficial és a l’entrada de la vagina i es relaciona amb el moment de la penetració. El dolor profund, al fons de la vagina, es relaciona amb els moviments durant l’acte sexual.

El dolor durant les relacions sexuals afecta:

– Dones de totes les edats, tot i que afecta més sovint a dones joves.

– Dones menopàusiques i post-menopàusiques degut a la disminució de l’elasticitat de les seves parets vaginals, augment de la sequedat vaginal i la disminució de l’obertura vaginal.

– Dones que tenen menopausa quirúrgica (extirpació dels ovaris a causa de raons mèdiques).

Cada tipus de dolor amb la seva causa tenen un tractament específic. Per això és important que un especialista valori quina és la necessitat per aplicar el tractament idoni. És important tractar aquesta disfunció sexual ja que pot resultar en una pèrdua d’interès sexual, canvis d’humor i altres símptomes psicològics.

Vaginisme

El vaginisme és la incapacitat de dur a terme la penetració via vaginal en les relacions sexuals. Això és degut a un espasme de la musculatura de l’entrada vaginal, que és incapaç de relaxar-se per augmentar el perímetre i acceptar el pas del penis.

El vaginisme pot ser primari o secundari. El primari són aquells casos en que el dolor va aparèixer ja en la primera relació sexual. El secundari en canvi apareix el problema a partir d’un moment concret, existint relacions sexuals exitoses amb anterioritat.

Ambdós casos poden ser treballats per l’especialista un cop s’hagi valorat la causa de la disfunció sexual.

Dificultat d’arribar al orgasme

La dificultat d’arribar al orgasme després d’una suficient excitació i estimulació sexual és una situació angoixant i més comú del que es creu. Aproximadament el 10% de les dones no han experimentat mai un orgasme i el 50% de les dones han tingut dificultats per arribar al orgasme de manera intermitent.

Hi ha diverses causes que poden derivar en aquesta disfunció sexual. Les causes físiques inclouen, cirurgia pèlvica o de la columna, problemes circulatoris, atrapaments de nervis i l’ús de certs fàrmacs. La debilitat muscular del sòl pèlvic pot provocar a una disminució de la intensitat de l’orgasme o inclús l’anorgàsmia (absència d’orgasme). En ocasions existeixen causes psicològiques per aquesta disfunció sexual.

Una exhaustiva anamnesis i valoració ajuda a trobar l’etiologia del problema i escollir el millor tractament en cada cas.

Congestió Pèlvica

Les venes pèlviques són susceptibles de patir estasis venós (la sang s’acumula a les venes i no flueix) resultant en una congestió venosa pèlvica. Els signes i símptomes de la congestió pèlvica inclouen dolor pèlvic crònic, disparèunia i urgència urinària, infertilitat, disfunció erèctil, i pot explicar alguns mals d’esquena i cames. Els pacients poden queixar d’un dolor sord que s’agreuja amb l’activitat física (especialment estant dempeus).

La fisioteràpia d’aquesta disfunció sexual va orientada a millorar el drenatge venós fent que desaparegui la simptomatologia.

Neuràlgia del pudendo

El nervi pudendo s’origina en el plexe sacre (S2-S4). Té dues fibres sensorials i motores. Les branques del nervi pudendo sensorial deriven en 3 nervis més petits: El nervi rectal inferior, el nervi perineal (que subministra innervació del perineu, la vagina, en el mascle l’escrot, els llavis i la uretra), i el nervi dorsal (que innerva el clítoris i el penis). La branca motora del nervi pudendo innerva l’esfínter anal extern, els músculs de l’esfínter de la bufeta i els músculs del sòl pèlvic.

La irritació del nervi pudendo, és a dir, la neuràlgia del pudendo, pot resultar en una disfunció sexual donant símptomes sensorials en qualsevol de les àrees que subministra innervació i espasmes dels músculs que depenen d’aquest nervi. Un lloc comú per a la irritació del nervi pudendo pot ser el Canal d’Alcock o el múscul obturador intern.

Els símptomes sensorials podrien manifestar-se com picor, ardor, formigueig, sensació de fred o dolor i poden irradiar a altres zones com les engonals o les natges. Sol aparèixer assegut i millorar al estar dret. Pot acompanyar-se de malestar amb roba ajustada, problemes en el trànsit intestinal o de la bufeta i problemes alhora de mantenir relacions sexuals. És per aquest últim cas que se’l considera com una disfunció sexual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *